Hola, un nou dia ha començat (ja fa estona). M'he fet un cafè amb llet i m'he menjat el troç de truita de patates que va sobrar del sopar d'ahir. La veritat és que l'he començat (el dia) bastant down, però he aconseguit sobreposar-me. He plorat cridant-la, buscant-la amb la mirada i no la he vist, com des de fa tant temps, tants anys. Després m'he pres les meves pastilletes i això sí, fumant tota l'estona. Ara no fumo (és difícil escriure i agafar la cigarreta alhora). Diuen que és pecat. Tampoc he anat a l'església (evangèlica baptista), fa dies que no em dutxo... La depressió em mossega i amenaça amb guanyar, però continuaré lluitant, no penso claudicar. I ara em vestiré i aniré a passejar per les Rambles, espero que la solitud no em destroci, solitud enmig de la gentada, quina ironia, però ja se n'ha parlat molt, d'això.

Em sento bé escrivint. Crec que el seu nom és Boira, li he preguntat i ella m'ha posat la paraula al cap, al bell mig del meu cervell. Boira és un nom maco per una dona, evoca fred, humitat, natura i un altre adjectiu, ah, sí, misteri. Me'n vaig. Tinc moltes coses per a explicar però no acabaria mai i el carrer em crida, el sol radiant que entra pel balcó i l'oreig suau que em convida a acariciar-lo.